Les comandes de feina arriben per correu, fotos de WhatsApp, trucades, formularis web — i cap safata se’n fa responsable. Algú les torna a teclejar al planificador cada matí; de tant en tant una se’n va per l’aigüera.
Clients, proveïdors i tercers envien documents de projecte — plànols, certificats, factures, informes — a una safata compartida. Algú obre cada un, identifica el codi de projecte i arxiva l’adjunt a mà. Quan hi ha volum, l’arxiu s’endarrereix o es queda per fer.
Quan una feina passa d’una persona, un torn o una oficina a la següent, el context es queda al cap d’algú o en un Word. Qui la recull torna a llegir, torna a trucar al client o demana a qui l’ha portat fins ara que li ho expliqui.
Les feines, els torns, les entregues o les visites de la setmana viuen en un full compartit que una persona actualitza cada matí — sovint primer en paper i després teclejat durant la primera hora. Quan el planificador no hi és, ningú no sap què passa.
Si reconeixes alguna d'aquestes coses en la teva setmana, una màquina petita probablement ho pot resoldre. He construït solucions per a problemes exactament així.
Vaig construir programari que utilitzaven 50.000 persones cada mes a KLM, NS i BBVA. La feina d'aquest departament és més senzilla.
30 minuts, gratis. Si no encaixa, ho sabràs a la trucada.
Parlem